Bono

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Bono

1 font, 1926.

Adv. S'usa indicant assentiment a allò que s'ha dit i per servir de transició a una altra part o aspecte de la conversa.

Y no me diu cap mentida? / … Jo no'n solech dir cap may. / Pero, bono. ¿Ydò; com es / que cap atlota fins ara / haja pogut ferli res?, Penya Poes. 259.

Equivalent en castellà: Bueno.

Adv. S'usa per detenir l'acció o conversa d'algú, indicant que ja n'hi ha prou.

Bono, Biel, digué es sedasser / quan tengué sa tassa plena; / d'aquestes, mitja dotzena, / començaríem a estar bé (cançó pop. mall.).

Lloc: Mall., Men.

Bono!

1 font, 1926.

Indica admiració i perplexitat.