M. Onomatopeia del mossegar o de dues coses que acostant-se s'enclouen una a l'altra.
Al espolsar la cara de l'enemich comú, aquest li fa: nyac!, y d'una ràpida mossegada se n'hi endú una ploma del plomer, E. Soler de las Casas (Jocs Fl. 1904, p. 189).
M. fig. Rèplica que tanca de cop.
Quin nyac més ben dat!
Lloc: Lluçanès.
Mossegar; encloure's dues coses.
Lloc: Illes Balears.
Dues coses que, acostant-se violentament, enclouen una altra.
Lloc: Illes Balears.
Mot que expressa especialment el soroll que fan dues coses que acostant-se violentament n'enclouen una altra.
Interj. Onomatopeia del soroll que fan dues coses que es tanquen violentament encloent-ne o empresonant-ne una altra, com per exemple en l'acció de mossegar, mastegar, etc., i també, en sentit figurat, d'un fet sobtat (aparèixer, desaparèixer, transformar-se, etc.).
I de sobte… nyac! El gos estrany havia clavat els ullals al coll de l'altre i semblava decidit a mantenir-los sempre d'aquella manera (Cèsar August Jordana, «El món de Joan Ferrer», 1971).