Paremiologia catalana comparada digital

Ca la Tita

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1985.

Ca la tita

1 font, 2017.
Lloc molt desordenat, desordre.
L'habitació era ca la tita después de no fe-hi gens de dissabte.
Lloc: Constantí.
Cerdà Massó, Ramon (2017): Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal «7.2 Locucions», p. 139. Ajuntament de Constantí.

Semblar ca la Tita (o cal Tita)

1 font, 2021.
Lloc molt desordenat, desendreçat, abandonat, deixat de la mà de Déu, descurat; situació caòtica.
Quan vam arribar a la masia «semblave» ca la Tita, havien «fumut» la porta a terra i «estave» tot damunt davall.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Frases fetes i expressions», p. 45. La Musca.

Ser ca la tita

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B18) Modismes. Expressions de «ser»», p. 39. Editorial Acebo.