Paremiologia catalana comparada digital

Cagadimonis

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Cagadimonis

5 fonts, 1926.
Persona terrible, de gènit violent.
Font: Aladern Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cagadimonis». Editorial Moll.
Terrible i de geni violent.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Milhomes, esclafaterrossos i escanyamarits: els insults més creatius - https://www.vilaweb.cat/noticies/milhomes-esclafaterrossos-i-escanyamarits-els-insults-mes-creatius/». Vilaweb.
Persona terrible, de gènit violent.
Martín Lloret, Míriam (2023): La tarda de Catalunya Ràdio «Cagadimonis, cagadeus, cagasucs… la «riquesa» escatològica del català». Catalunya Ràdio.
Persona amb mal geni, amb caràcter violent.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.
Es diu a (d')una persona terrible, de geni violent.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 47. Editorial Trabucaire.

Cagadimoni

1 font, 1926.
Dimoni familiar.
Font: Amengual Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cagadimoni». Editorial Moll.