Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Parleu d'un dolent i el tindreu present

22 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1885.

Parlau d'un dolent, vet-lo aquí present

3 fonts, 1984.
Es diu en aquelles ocasions en què es presenta inesperadament una persona de la qual en aquell moment es parlava per casualitat.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Parlar», p. 90. Editorial Moll.
Es diu quan en el moment de parlar de qualcú, compareix ell casualment (D.). Vegi's n. 947, 947a i 960.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2106 Parlau», p. 290. Institut Menorquí d'Estudis.
Quan un no vol una cosa, és quan arriba.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 208. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

En parlá d'un dolent, vat lo't aquí present

2 fonts, 1926.
Equivalent en italià: Chi mentova il lupo l'ha apresso.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 20. Consell de Mallorca.
Equivalent en castellà: En nombrando al ruín de Roma, luego se asoma.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 20. Consell de Mallorca.
Equivalent en llatí: Lupus in fabula.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 20. Consell de Mallorca.
Equivalent en alemany: Man soll den Teufel micht an die Wand malen (Trad.: L'homo no deu pintar el dimoni en la paret).
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 21. Consell de Mallorca.
Equivalent en francès: Quand on parle du loup, on en voit la queue.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 21. Consell de Mallorca.
Equivalent en anglès: Talk of the devil and he is sure to appear (Trad.: Xerra del dimoni i está segú que compareixerá).
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 21. Consell de Mallorca.

Parlem del dolent i el tendrem present

2 fonts, 1963.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1963): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Equivalent en castellà: Hablando del rey de Roma, por la puerta asoma.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 32. Institut d'Estudis Eivissencs.

En parlar d'un dolent, / vet-lo aquí present

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dolent», p. 212. Edicions Polígrafa.

En parlar d'un dolent, ben aviat el tens present

1 font, 1999.
(1999): L'Estel «Més refranys», p. 25. Revista L'Estel.

Parla del dolent i el tendràs present

1 font, 2010.
Lloc: Santa Eulària (Eivissa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Parlant d'un dolent, veltaquí present

1 font, 2008.
Se sol dir quan parlant d'una persona, compareix.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Dites», p. 401. Editorial Moll.

Parlau d'es dolent i l'haureu present

1 font, 1955.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 30. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Parlau d'un dolent i el tendreu present

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. P», p. 49. Consell de Mallorca.

Parlau d'un dolent vetlo aqui present

1 font, 1885.
Equivalent en castellà: Nombrando al ruin de Roma luego asoma.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 168. Imprenta de Salvador Fábregues.

Parlau d'un dolent, vet-l'aquí present

1 font, 2001.
Com el llop del conte. Dit d'algú que apareix quan se n'estava parlant. De: Terenci.
Equivalent en llatí: Lupus in fabula.
Font: Ad. 537.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1556». Enciclopèdia Catalana.

Parlau des dolent i l'haureu present

1 font, 2021.
Es diu quan es parla d'algú —bé o malament— i apareix.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 47. Institut d'Estudis Eivissencs.

Parlem d'un dolent i el tindrem present

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Maldat», p. 179. Edicions Tres i Quatre.

Parleu d'un dolent i tot seguit el tindreu present

1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 34. Ajuntament de Banyoles.