Paremiologia catalana comparada digital

Cagadur

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1978.

Cagadur

5 fonts, 1999.
Ric avariciós.
I aquell, un cagadur.
Badia i Pujol, Jordi (2023): «https://twitter.com/jbadia16/status/1661121071376891911». Twitter.
Home ric i avar.
Badia i Pujol, Jordi (2023): «Cagadubtes, cagacalces i cagaelàstics: l'escatologia en la llengua - https://www.vilaweb.cat/noticies/cagadubtes-cagacalces-i-cagaelastics-lescatologia-en-la-llengua/». Vilaweb.
Ric i avar.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Milhomes, esclafaterrossos i escanyamarits: els insults més creatius - https://www.vilaweb.cat/noticies/milhomes-esclafaterrossos-i-escanyamarits-els-insults-mes-creatius/». Vilaweb.
Home ric i avar.
Martín Lloret, Míriam (2023): La tarda de Catalunya Ràdio «Cagadimonis, cagadeus, cagasucs… la «riquesa» escatològica del català». Catalunya Ràdio.
Es diu a (d')una persona rica i avara.
Lloc: Mallorca.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 47. Editorial Trabucaire.

Caga dur

2 fonts, 1978.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.

Cagadur -ra

1 font, 1997.
Persona rica i avara.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cagadur -ra m. i f.», p. 71. Edicions 62.

Ésser un cagadur

1 font, 1979.
Ric avariciós.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 50. Editorial Millà.