Manifestar-li rebuig i ira.
Em cague en la mare que t'ha parit!
Lloc: Comarques de Castelló.
Cagar-se en
6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.
Cagar-se en algú (o en alguna cosa)
3 fonts, 1996.
Invectivar-ho, menysprear-ho amb insolència.
Em cago en la mare que el va parir | Es va cagar en els collons del pare sant, el descregut!
Manifestar-li rebuig.
Cagar-se en [algú o alguna cosa]
1 font, 2008.
Maleir-lo, fer-ne menyspreu insolentment.
Cagar-se en algú
1 font, 2014.
És molt propi dels descontents cagar-se amb qui els ha defraudat.
Lloc: Vic (Osona).
Cagar-se en algú o en alguna cosa
1 font, 1926.
Menysprear-la insolentment. Aquesta accepció és la base de blasfèmies i grosseries («me cago en…»), que a voltes se suavitzen per eufemisme canviant el /cago/ en /caso/ («me caso en…») o substituint el nom sagrat objecte de la flastomia per un nom inofensiu («me cago en la mar salada», «me cago en dena», «me cago en Sivilla», etc.).
Equivalent en castellà: Cagarse.