Paremiologia catalana comparada digital

Calar la bota

Calar la bóta

1 font, 2012.
«L'accepció de calar és clara i diàfana especialment en els pobles de la costa com el nostre», ha escrit Oriol Puig i Almirall. «Els mariners, de submergir la xarxa en diuen «calar-la»; igualment ho aplicaven a l'hora de provocar certs moviments de les veles valent-se de les cordes i és, per tant, ben lògic que per extensió d'endinsar l'estel dins l'espai, de fer-lo evolucionar amb un cordill com si es tractés d'una vela, en diguessin calar, calar l'estel» (segueix a l'original).
Sinònim: Fer volar l'estel.
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Pi de Cabanyes, Oriol (2012): Del parlar de Vilanova i la Geltrú: alguns mots i locucions no recollits fins ara als diccionaris, p. 54. Institut d'Estudis Catalans.
De l'estel —o grua— se'n deia bóta per la semblança amb els bocois que, en aquella platja de gran tràfec exportador del vi del Penedès, manufacturava el nombrós gremi de boters. Es feia des de les torratxes de les cases més que no pas des de la platja, va ser un gran entreteniment local, en especial al darrer terç del segle XIX.
Sinònim: Fer volar l'estel.
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Pi de Cabanyes, Oriol (2012): Del parlar de Vilanova i la Geltrú: alguns mots i locucions no recollits fins ara als diccionaris, p. 55. Institut d'Estudis Catalans.