És molt versàtil. Per una banda, serveix per a manifestar sorpresa, però també la fem servir quan ens ve una cosa a la memòria. I encara, és clar, per a ordenar a algú que calli, però en aquest cas no és una interjecció, sinó una forma verbal d'imperatiu.
Calla! Ara que ho dius.
Per cridar l'atenció sobre un pensament que ens ha vingut al cap, especialment per introduir després una acció derivada d'aquell pensament que farem d'una manera immediata. De: Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert.
Calla, ara que hi penso... Ja has comprat pa? | Calla, que encenc el llum i així ens hi veurem més | Calla, que aniré a la farmàcia, que no em tanquin.
Lloc: Santa Coloma de Queralt (Baixa Segarra, Conca de Barberà).
Font: El parlar de casa. Petit recull de grans tresors familiars (2024).
Crit que es fa a alguna criatura perquè no plori, o a alguna persona perquè calli d'un cop.
Lloc: Cat.