Paremiologia catalana comparada digital

Calmosament

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Adv. Amb calma, de manera calmosa.
Va encaminarse calmosament cap a la porta, Ruyra Pinya, ii, 135.
Equivalent en castellà: Calmosamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Calmosament». Editorial Moll.
A poc a poc.
Anem escalant calmosament, / fent tortes i marrades.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Calmosament», p. 84. Edicions Polígrafa.