Paremiologia catalana comparada digital

Camacurt

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1968.

Camacurt

3 fonts, 2015.
Les extremitats inferiors massa curtes.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. De les cames, dels peus i del caminar», p. 69. Editorial Gregal.
Significa que té les cames curtes.
En Pere és camacurt.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Cama», p. 94. Llibres de l'Index, S.A.
Tenir les cames curtes.
Sinònim: Curt de cames.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Curt | Curta», p. 146. Llibres de l'Index, S.A.
De cames curtes.
Freixa, Gabriel (2015): Atzucac «Els millors insults en català: a blasfemar! - http://atzucac.cat/insultem-i-blasfemem-pero-en-catala/». Web.

Camacurt, camacurta

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que té les cames massa curtes en proporció del cos.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 50. Editorial Trabucaire.

Camacurt!

1 font, 2024.
Insults homologats. De: Joanot.
Xavier (2024): «https://twitter.com/Xavier98128322/status/1752602131113156612». Twitter.

Camacurts

1 font, 1968.
Passada la nostra plenamar quedàrem ennavegats, enaiguats, oiats, curts de talla, camacurts, nap-bufs, i no vam poder fer, després de plegar cordes i abaixar veles, la nostra pròpia història i, desarborats, haguérem de fer la dels altres.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 14. Mariners i mercaders», p. 160. Editorial Pòrtic.