Paremiologia catalana comparada digital

Cantar-li la fortuna

2 recurrències. Primera citació: 1864.

Cantar la fortuna á algú

1 font, 1864.
Fr. Sér afortunat, tenir sort.
Equivalent en castellà: Seguir á alguno la fortuna, correrle bien la suerte.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Fortuna», p. 773. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Sér afortunat, tenir sort.
Equivalent en llatí: Benigna uti fortuna.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Fortuna», p. 773. Hermanos Espasa, Editores.