Paremiologia catalana comparada digital

Cap de tartana

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Cap de tartana

5 fonts, 1926.
Per designar l'enteniment molt curt hi ha una multitud d'expressions formades amb el mot «cap».
Lloc: ross.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cap II. a)». Editorial Moll.
Capbuit, persona estúpida.
Lloc: Perpinyà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tartana Loc. a)». Editorial Moll.
Per qualificar els curts d'enteniment.
Sinònim: Cap de ruc | Cap de xai | Cap de carabassa | Cap de suro | Cap de soca.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Seny, memòria i enteniment», p. 310. Editorial Gregal.
Persona extravagant, que no obeeix a comportaments ortodoxos.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «C», p. 46. Edicions Baix Empordà.
Sinònim: Veg. Cap buit.
Lloc: Rosselló.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Sinònim: Cap de burro | Cap pelat.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 53. Editorial Trabucaire.

Tindre cabet de tartana

1 font, 1926.
Tenir el cap a les onze.
Lloc: València (Horta).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cabet Loc». Editorial Moll.