Paremiologia catalana comparada digital

Cap escarolat

3 recurrències. Primera citació: 1967.
El que té el cabell rinxolat.
Lloc: Bages.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap escarolat», p. 169. Edicions Polígrafa.
És el cap, gairebé sempre de noi o de noia petits, ple de rulls.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escarolat (cap)», p. 171. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Veg. Cap d'escarola.
Lloc: Bages.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.