Interj. de sorpresa o d'indignació. Etim.: primera part de locucions com /cap de Déu!,/ reduïdes per eufemisme.
Equivalent en castellà: Caramba.
Lloc: Ross.
Capde!
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Capde!
3 fonts, 1926.
Interjecció de sorpresa o d'indignació. És la primera part de la locució «Cap de Déu!», reduïda per eufemisme.
Sinònim: Veg. Cap de Déu!
Equivalent en castellà: ¡Caramba!
Lloc: Rosselló.
«Carall» ha donat lloc a renecs i interjeccions.
Cap de!
2 fonts, 1976.
Lloc: Rosselló.
Abreviació eufèmica de «cap de carall!» o de «cap de Déu!».