Paremiologia catalana comparada digital

Any plujós, pagès ociós

34 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1883.

Any plujós, pagès ociós

22 fonts, 1916.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Vària», p. 1013. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La pluja», p. 148. Pagès Editors.
Sinònim: Any plujós, pagès ociós.
Casa Jorba (1916): Calendari de Catalunya corresponent a l'any de traspàs 1916 «Gener. Dia 3». Casa Jorba.
Hi ha moments en els que la pluja és desfavorable.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «1.1.1. Els mesos i la pluja», p. 13. Manuscrit.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Pluja», p. 253. Edicions Tres i Quatre.
Refranys que es limiten a descriure fets fonamentats en l'observació, l'experiència i el raonament inductiu, i que no comporten cap judici de valor. Fan referència a fenòmens atmosfèrics o naturals, ensenyament sobre el conreu del camp, sobre el temps circular, sobre el coneixement de la natura…
Conca, Maria (1987): Paremiologia «1.2. Refranys descriptius i prescriptius», p. 28. Publicacions de la Universitat de València.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el calendari de l'any. Dites i refranys de l'any. Gener. Cap d'Any». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Variats». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1690», p. 595. Columna Edicions.
Lloc: Catalunya.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.
Lloc: Catalunya.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
Lloc: Principat.
Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any «LES ESTACIONS», p. 12. Graó Editorial.
Nadal enteranyinat (1999): Dites nadalenques «Dites populars de Cap d'Any». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Any», p. 28. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
La pluja no permet fer les feines del camp.
Equivalent en castellà: Año lluvioso, campesino dichoso.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Any». Editorial Barcanova.
Equivalent en castellà: Año lluvioso, campesino dichoso.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Plujós», p. 104. Edicions 62.
La pluja no permet fer les feines del camp.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. L'any», p. 186. Edicions 62.
Equivalent en francès: Année pluvieuse, paysan oisif.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. El temps, la lluna i el sol», p. 84. Autoedició.
Sànchez, Imma (2022): «https://twitter.com/ImmaSanchez9/status/1481567991968018434». Twitter.
Perquè ha de perdre molt temps deixant que la terra s'aixombri.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps. Pluja», p. 158. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. La paremia hace referencia a que las precipitaciones, son beneficiosas en el campo y que hacen que el agricultor tenga un buen año de cosechas. De: Bonafé.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 600. Universitat de les Illes Balears.
(2001): L'Estel «Dites populars de Cap d'Any», p. 19. Revista L'Estel.

Any plujós / pagès ociós

2 fonts, 1970.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «1. L'any. Dites de l'any», p. 44. Edebe. Edicions Don Bosco.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pagès», p. 82. Edicions Polígrafa.

Any plujós, / pagès ociós

2 fonts, 1936.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Any», p. 229. Edicions Polígrafa.
Puix que s'ha de perdre molt temps deixant que la terra s'axombri.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 5 (Any I, 1-febrer-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 8. Revista Curiositats de Catalunya.

Any plujós, pagés ociós

2 fonts, 1912.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 40 (15 de desembre de 1927) «Refraner. La pluja. C. Les conseqüències de la pluja», p. 406. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Equivalent en italià: Anno povioso, villan ozioso.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 189. Web.

Any plujós pagés ociós

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 24. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Any plujós, pagés aciós

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 19. Editorial Rourich.

Any plujós, pagés ociós…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Année pluvieuse, paysan oisif…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «De gener a desembre…», p. 10. Sport-Entraide-Amitié.

En any plujós, el llaurador ociós

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 142. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

En any plujós, el llauraor ociós

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 93. Editorial Arte y Letras.