Paremiologia catalana comparada digital

Cara de collons

8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1997.

Cara de collons

2 fonts, 1997.
Sinònim: V. Colló.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cara f.», p. 85. Edicions 62.
Tabalot, poca-pena, beneit.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Colló m.», p. 103. Edicions 62.
Sinònim: Tabalot | Pocapena | Beneit.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 54. Editorial Trabucaire.

Caracollons

1 font, 2014.
Fava, bovo.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «C», p. 77. Juli Jordà Mulet.

Ser cara-collons

1 font, 2013.
Persona que no té vergonya, murri.
Lloc: El Cabanyal (València).
Gallart Fos, Aina (2013): Sogall - Descripció del parlar del Cabanyal «5.3. Fraseologia. 5.3.2. Frases fetes», p. 44. Universitat Oberta de Catalunya.

Ser un cara collons

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «S», p. 187. Autoedició.

Ser un caracollons

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 64. Edicions Víctor.

Tu, caracollons!

1 font, 2007.
Per cridar algú amb amistat i confiança.
Borja i Sanz, Joan (2007): L'Aiguadolç. Revista de literatura, 33-34 «Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó», p. 97. Revista L'Aiguadolç.