Insult.
Jo t'he de matar! —deia en Bernat—. De cara de poca vergonya! Sa mica de farratge que tenim, la mos vendràs a espampolar (VI, 7).
Lloc: Mallorca.
Cara de poca vergonya
7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1864.
Cara de poca vergonya
1 font, 2008.
Cara de poca vergonya ó sèns vergonya
1 font, 1864.
Descarat, desvergonyit.
Equivalent en castellà: Caricaido, desuellacaras.
Descarat, desvergonyit.
Equivalent en llatí: Effrons, impudens.
Cara de poca-vergonya
1 font, 1967.
Cara de satisfet.
Lloc: València (Horta).
Insult que es diu a una persona de mal comportament i descarada.
Lloc: Cat.
Tenir cara de poca vergonya
1 font, 1864.
Fr. Quedarse algú mòlt satisfet en cosas que deurian avergonyirlo.
Equivalent en castellà: Tener cara de corcho.
Fr. Quedarse algú mòlt satisfet en cosas que deurian avergonyirlo.
Equivalent en llatí: Ore inverecundo esse.