M. Home de poc esperit, o que en el treball no és gaire llest i només fa feinetes senzilles i sense importància.
Lloc: Pobla de L.
Carallet
5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.
Carallet
3 fonts, 1926.
Bonàs, dit d'algú que no té malícia ni actituds feridores i que, en conseqüència, és fàcil que sia enganyat o que se'l rifin. Curt d'enteniment, beneit.
No has de ser tan carallet, si no sempre t'enredaran!
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Persona ruca, de poc enteniment.
Lloc: Maldà.
Carallet, caralleta
1 font, 1999.
Diminutiu de «carall», amb el sentit de carallàs un poc atenuat; es diu a (d')una persona en les mateixes circumstàncies que carallàs.
Caralleta
1 font, 1926.
M. Carallot.
Lloc: Llofriu.