Paremiologia catalana comparada digital

Caramot

4 recurrències. Primera citació: 1864.
M. Eufemisme de «carallot».
No grunyis, caramot, Oller Fig. y pais. 9.
Lloc: Barc., Ll., Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Caramot». Editorial Moll.
Met. m. y f. Lo qui's queda parat y encantat.
Equivalent en castellà: Estafermo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Caramot», p. 312. Hermanos Espasa, Editores.
Met. m. y f. Lo qui's queda parat y encantat.
Equivalent en llatí: Abstractus, suspensus a sensibus homo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Caramot», p. 312. Hermanos Espasa, Editores.
Eufemisme per «carallot».
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 56. Editorial Trabucaire.