Paremiologia catalana comparada digital

Carregat de raó

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1865.

Estar carregat de raó

6 fonts, 1926.
Pensar o obrar amb completa conformitat amb la veritat o la justícia.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Raó 2». Editorial Moll.
Pensar o obrar amb plena conformitat amb el que és veritat, amb el que és just, justificat.
Equivalent en castellà: Estar cargado de razón | Asistirle a uno toda la razón.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Raó», p. 196. Enciclopèdia Catalana.
Pensar o obrar amb plena conformitat amb el que és veritat, amb el que és just, justificat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 209. Editorial Millà.
Tenir-la tota.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Estar. Afirmacions», p. 59. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Expressar: tenir raó.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 88. Edicions 62.

Estar carregat de rahó

1 font, 1865.
Fr. pera donar á enténdrer que la rahó está de part de algú en l'assumpto de que's tracta.
Equivalent en castellà: Tener sobrada razon; estar de parte de alguno la razon.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Rahó», p. 447. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. pera donar á enténdrer que la rahó está de part de algú en l'assumpto de que's tracta.
Equivalent en llatí: Ratione niti, adesse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Rahó», p. 447. Hermanos Espasa, Editores.

Estar carregat de raons

1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Tener toda la razón.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 226. Editorial Diàfora.