Lloc: País Valencià.
De capa caiguda
36 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1803.
Anar de capa caiguda
15 fonts, 1928.
Caduquejar, anar en decadència. Recorda aquells temps en què es portaven capes molt amples, balderes i folgades, les quals hom es trepitjava amb gran facilitat així que el pes dels anys ajupia i decantava el cos.
Passar gradualment d'un estat bo a un estat d'imperfecció, d'adversitat, de dissolució.
Des que va morir l'avi, l'empresa va de capa caiguda / El negoci està de capa caiguda i no sap com remuntar-lo.
Sinònim: Anar a menys, anar al baix, anar de caiguda, anar de baixa, anar de mal en pitjor, anar de cul al marge, anar de cantó.
A casa nostra és corrent dir: «Anar de capa caida». No prosperar. Es diu del qui tot li va malament. Es diu del qui no li van bé els negocis. Que el negoci se li'n va dels dits. Sofrir decadència moral o material.
Estar algú o alguna cosa en decadència.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Anar en decadència.
Prové dels temps en què es portaven capes i que, per l'efecte de la curvatura del cos, semblava que queien.
Arruïnar-se.
Lloc: Borges Blanques.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
L'expr. s'inspira en l'ús de la capa, indumentària més pròpia dels homes. En arribar a certa edat, el cos comença a vinclar-se, i aleshores els extrems anteriors de la capa s'acosten —cauen— a terra. L'expr. sig. ser vell, decaure alguna persona o cosa que ha tingut un temps d'esplendor.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Calella.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perdre facultats, fer-se vell, anar en decadència. En fer-se vella la gent dobla l'espinada cap endavant i la capa toca terra.
Anar de cap a caiguda
2 fonts, 1992.
Anar en decadència en els béns, fortuna o salut. Sembla que s'ha malinterpretat com «Anar de capa caiguda». Ho apunta Farnés (1993), inspirat en el diccionari d'Escrig-Llombart (1887-1891). És una explicació força plausible. Posteriorment també ho ha defensat i argumentat Eugeni S. Reig.
Sinònim: Anar a (o de) mal borràs | De cul per terra.
Equivalent en castellà: Andar (o Ir) de capa caída | Ir cabeza abajo (o de caída, o de rota).
Anar de capa «caída»
2 fonts, 1984.
De cada vegada, més malament.
Lloc: Menorca.
Anar de capa caída
2 fonts, 1994.
A aquell que ha anat molt a menys (en castellàl'última paraula).
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Però és una mala senyal. Quan comences a posar-te bolquers és que ja vas de capa caída i que aviat deixaràs de girar rodó.
De capa caiguda (cast.)
2 fonts, 1966.
Sinònim: A mal borràs.
Sinònim: A mal borràs.
Lloc: Bellvís.
Anar de capa caida (cast.)
1 font, 1966.
Sinònim: Anar a mal borràs.
Anar de capa caída (cast.)
1 font, 1995.
Sinònim: Anar a mal borràs.
Lloc: Bellvís.
Anar de capa caiguda (cast.)
1 font, 1989.
Sinònim: Anar a mal borràs, anar de mal borràs.
Equivalent en castellà: Ir de capa caída.
Anar de capa caiguda (incorrecte)
1 font, 2021.
Sinònim: Anar a (o de) mal borràs | Ballar de capoll.
Anar de capa cayguda
1 font, 1803.
F. met.
Sinònim: V. Anar de cayguda.
Anar de capa-caiguda
1 font, 1994.
Anar a menys, de mal en pijor.
Sinònim: Anar arrere com els crancs.
Lloc: País Valencià.
Anar de copa a caiguda
1 font, 1997.
Refranys estrafets. Somni secret de tot culer. Té molt menys a veure amb l'alcohol del que molts creuen, tot i que una mica de cava no faria mal si, efectivament, anar de copes d'Europa (o almenys anar de copes del Rei). Una de freda i una de calenta. Després de guanyar la Recopa d'Europa perden a casa amb el Rayo.
Anar u de capa caiguda
1 font, 1997.
Equivalent en castellà: Ir de mal en peor.
Lloc: País Valencià.
De capa caída (cast.)
1 font, 1907.
Sinònim: De cap pera avall | Per tèrra.
De capa caiguda, caida (cast.)
1 font, 1989.
Sinònim: A mal borràs, de mal borràs, de cul per terra.
Equivalent en castellà: De capa caída.
Estar de capa caiguda
1 font, 2004.
Anar a mal borràs.
Lloc: Lleida (Segrià).
Va de capa caiguda
1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).