Paremiologia catalana comparada digital

Castellà rabut, pudent i mal volgut

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 2003.

Castellà rabut, pudent i mal volgut

1 font, 2003.
Geniüt, de mal caràcter. De: Colomina i Castanyer, J.
Sinònim: Ser u castellà rabut.
Font: El valencià de la Marina Baixa (València, Generalitat Valenciana, 1991, p279-280).
Beltran i Calvo, Vicent (2003): Societat d'Onomàstica: butlletí interior, 94 «Uns crien la fama i els altres carden la llana. Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms». Societat d'Onomàstica.

Castellà rabut, pudent i malvolgut

1 font, 2012.
Lloc: Quatretonda.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 6. Habitatge i artefactes. B. Població. Poble i ciutat. Malnoms i qualificatius», p. 532. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Castellans rabuts!

1 font, 2012.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 6. Habitatge i artefactes. B. Població. Poble i ciutat. Dites sobre diverses poblacions. Castella i els castellans», p. 529. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.