Paremiologia catalana comparada digital

Caure en desús

7 recurrències. Primera citació: 1968.
Si a això hi sumem la interferència del castellà, obtenim com a resulat que molts mots dialectals cauen en desús.
Lloc: Empordà.
Borrell Carreras, Helena (2021): 100 Paraules de l'Empordà i part de l'estranger «Sobre la llengua. Blincar», p. 22. Cossetània Edicions.
Equivalent en castellà: Caer en desuso.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 80. Editorial Diàfora.
Deixar d'usar-se, de fer-se servir.
Un verb caigut en desús.
Equivalent en castellà: Caer en desuso.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Desús», p. 88. Enciclopèdia Catalana.
El no servir-se d'una cosa.
Ha caigut en desús.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Desús», p. 132. Edicions Polígrafa.
I a sobre, sembla que la denominació popular «verra» ha anat caient en desús perquè n'hi ha que la consideren vulgar i, fins i tot, despectiva.
Hervàs, Margarida (2000): Parlant de música. Vincles entre música i llengua «La verra», p. 18. Vibop Edicions.
Perdre's el costum.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Costums», p. 91. Edicions 62.
Deixar de servir una cosa.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.