Paremiologia catalana comparada digital

Quan passa el vent per la flauta és l'hora de moure els dits

47 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1891.

Quan passa el vent per la flauta, és hora de fer anar els dits

6 fonts, 1926.
Vol dir que cal aprofitar les ocasions quan es presenten.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Flauta Refr». Editorial Moll.
Indica que cal aprofitar les ocasions quan es presenten.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Vent Refr. i)». Editorial Moll.
Aprofita les oportunitats.
Btvllengua (2023): Betevé «Refranys catalans sobre el temps: dites protagonitzades pel sol, la pluja, el vent o la neu - https://beteve.cat/cultura/refranys-catalans-temps-dites-populars-catala/». Barcelona Televisió (Betevé).
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Vol dir que cal aprofitar les ocasions quan es presenten.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
S'ha de saber aprofitar el moment propici.
Equivalent en castellà: A Ocasión, todo el mundo la coge por los cabellos. (Ocasión és un personatge mitològic grec femení = fortuna, sort, oportunitat).
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de música i cant», p. 536. Web.
Lloc: Cambrils (Baix Camp).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quan passa el vent per la flauta, s'han de bellugar els dits

6 fonts, 1983.
Denota que cal aprofitar les oportunitats quan es presenten i que cal no deixar perdre les ocasions.
Sinònim: L'ocasió s'ha d'agafar pels cabells.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Refranyer musical», p. 116. Editorial Selecta-Catalonia.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. Q», p. 142. Edicions Tívoli.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'esplai. Música i cant», p. 138. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Cal aprofitar les oportunitats.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 221. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 193. Universitat Miguel Hernández.

Quan passa el vent per la flauta, és hora de moure els dits

4 fonts, 1950.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. El profit», p. 132. Pagès Editors.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Equivalent en francès: Pour jouer de la flûte, il n'y a qu'à souffler et à remuer les doigts.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos aeròfonos. XL. Flauta. Refranes», p. 154. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 273. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Quan passa el vent per la flauta és l'hora de moure els dits

3 fonts, 2010.
Per aprofitar les ocasions quan es presenten.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «04.2. Instruments musicals de vent fusta: Orquestra i banda: Flauta - Clarinet - Saxofon - Fagot - Oboè». Blogger.
Agulló, Vicent (2023): Pàgina 66 «Quan pitos, flautes; Quan flautes, pitos! - https://pagina66.com/art/127781/quan-pitos-flautes-quan-flautes-pitos». Web.
Lloc: Alcoi.
Agulló, Vicent (2023): Pàgina 66 «Quan pitos, flautes; Quan flautes, pitos! - https://pagina66.com/art/127781/quan-pitos-flautes-quan-flautes-pitos». Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Quan el vent passa per la flauta és l'hora de fer anar els dits

2 fonts, 2014.
Vol dir, aprofita que tot et ve de cara.
Sinònim: Aprofita que et passa el vent per la flauta!
Basart, Susanna (2023): «https://twitter.com/BasartSusanna/status/1657797379225968641». Twitter.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «108 - Quan el vent passa per la flauta és l'hora de fer anar els dits», p. 108. Blogger.

Quan passa el vent per la flauta, és l'hora de moure els dits

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 97. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

Quan passa el vent per la flauta, s'ha d'aprofitar

2 fonts, 2002.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Aprofitar», p. 17. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Flauta», p. 70. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Vent», p. 154. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 119. Autoedició.

Cuant passe'l vent per la flauta, es hora de mudar los dits

1 font, 1907.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Refrans populars. C», p. 70. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Quan el vent passa per dins el flabiol, és l'hora de fer anar els dits, ni abans ni després, el flabiol no toca

1 font, 2013.
Cal aprofitar l'ocasió i fer les feines en el moment oportú.
Lloc: Fígols.
Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys i tradicions al Berguedà, especialment meteorològics. Refranys, dites, sentències, prediccions meteorològiques…». Blogger.

Quan el vent passa per la flauta, és hora de fer anar els dits

1 font, 1992.
Sinònim: Al bon dia, da-li entrada i esperar la nuvolada | Quan passen, fan de bon agafar | Qui quan pot no vol, quan vol no pot | Fa més unqui pot que deu que cerquen | Quan fa aire, és quan s'aventa | Quan jo volia, tu no volies, ara que tu vols, jo no vull.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 374», p. 687. Columna Edicions.

Quan el vent passa per la flauta, és ocasió de moure els dits

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 41 (1 de gener de 1928) «Refraner. XXX. Els vents», p. 15. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Quan es vent passa per sa flauta, és hora de fer anar es dits

1 font, 2008.
Hi ha que aprofitar les ocasions també per indicar que les coses s'han de fer en el moment oportú.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11. Vent. Refranys», p. 120. Editorial Moll.

Quan lo vent passa per la flauta, es hora de moure'ls dits

1 font, 1891.
Lloc: Reus.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Canya. Aforismes», p. 51. Associació d'Excursions Catalana.

Quan passa el vent per la dolçaina és hora de bellugar els dits

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «04.3. Instruments musicals de vent fusta: Música tradicional: Dolçaina - Xirimita - Gralla - Flabiol - Sac de gemecs - Cornamusa - Gaita». Blogger.

Quan passa el vent per la flauta és hora de bellugar els dits

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. Q», p. 142. Edicions Tívoli.

Quan passa el vent per la flauta és hora de moure els dits

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. Q», p. 142. Edicions Tívoli.

Quan passa el vent per la flauta és hora de mudar els dits

1 font, 1970.
Lloc: Borges Blanques.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vent», p. 229. Edicions Polígrafa.

Quan passa el vent per la flauta és l'hora de fer anar els dits

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Ambiciós, avar mesquí», p. 160. Eixam Edicions.

Quan passa el vent per la flauta, / és hora de fer anar els dits

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Quand le souffle traverse la flûtte, / c'est le moment de remuer les doigts.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 236. Robert Morel Editeur.

Quan passa el vent per la flauta, cal fer anar els dits

1 font, 2021.
Sinònim: Quan el ciri crema, és quan se n'ha d'arreplegar la cera.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «Q», p. 93. Edicions de 1984.

Quan passa el vent per la flaüta, cal fer anar els dits

1 font, 2007.
Adagi sentit, a la Baronia de Rialb, trencant el diftong de flauta.
Sinònim: Qui no bat al juliol, no bat quan vol.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «498», p. 146. Garsineu Edicions.

Quan passa el vent per la flauta, es hòra de mòure els dits

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 225. Editorial Arte y Letras.

Quan passa el vent per la flauta, és hore de moure els dits

1 font, 1994.
Hem d'aprofitar les circumstàncies favorables.
Lloc: País Valencià.
Font: GERV, tom 12, pàg. 203).
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.5 Frases i locucions dels vents», p. 24. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Quan passa es vent per sa flauta, és hora de fer anar es dits

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VIII. Acció Sèrie A. Oportunitat. Refranys», p. 138. Hora Nova.

S'han de fer anar els dits quan «passe» el vent pel flabiol

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 94. Edicions Salòria.