15 recurrències. Primera citació: 1967.
5 fonts, 1967.
Esclafar; lloca.
Lloc: Illes Balears.
Quan cau una pedrota.
Lloc: Illes Balears.
Cosa s'esclafa; crit lloca; trepitjar aigua.
Lloc: Illes Balears.
Per evocar el soroll que fa una cosa en xocar contra una altra, com ara el que fan els talons de les sabates quan es camina sobre un terra de fusta, de gres, etc.
Ahir fins a les 3 vaig sentir la veïna amunt i avall amb els talons: cloc cloc cloc…
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
El cop donat al clatell.
Lloc: Espluga de Francolí.
Onomatopeia del soroll sec i buit que fa una cosa que colpeja una superfície dura, com ara els talons d'unes sabates o les ferradures dels cavalls.
—Quan començava a adormir-me, cloc, cloc, cloc!, em van despertar els cavalls que tornaven a casa.
Equivalent en anglès: Clang | Clank | Clash | Clonk | Clunk.
Onomatopeia del soroll de degotar.
L'aigua que s'escolava des de feia segles pel sostre de la malba, cloc!, cloc!, cloc!, havia format tot de clots a terra.
Equivalent en anglès: Drip | Drip, drop.
Onomatopeia que es fa servir, generalment repetida, per acompanyar el gest de picar amb els nusos dels dits.
—Vejam, què has menjat avui? Cloc, cloc! —va dir l'àvia picant-me el cap amb els nusos dels dits. I després d'olorar-los va afirmar: —Pèsols.
Equivalent en anglès: Tap.
Onomatopeia del soroll de degotar.
L'aigua que s'escolava des de feia segles pel sostre de la malba, cloc!, cloc!, cloc!, havia format tot de clots a terra.
Equivalent en castellà: Clic | Cloc, cloc | Plas | Ploc | Tic.
Onomatopeia del soroll sec i buit que fa una cosa que colpeja una superfície dura, com ara els talons d'unes sabates o les ferradures dels cavalls.
—Quan començava a adormir-me, cloc, cloc, cloc!, em van despertar els cavalls que tornaven a casa.
Equivalent en castellà: Cloc | Plonc.
Onomatopeia que es fa servir, generalment repetida, per acompanyar el gest de picar amb els nusos dels dits.
—Vejam, què has menjat avui? Cloc, cloc! —va dir l'àvia picant-me el cap amb els nusos dels dits. I després d'olorar-los va afirmar: —Pèsols.
Equivalent en castellà: Cloc | Toc.
Onomatopeia del soroll de degotar.
L'aigua que s'escolava des de feia segles pel sostre de la malba, cloc!, cloc!, cloc!, havia format tot de clots a terra.
Equivalent en francès: Clip clop | Cloc | Plic | Plic ploc | Ploc | Tic | Tip tip.
Onomatopeia del soroll sec i buit que fa una cosa que colpeja una superfície dura, com ara els talons d'unes sabates o les ferradures dels cavalls.
—Quan començava a adormir-me, cloc, cloc, cloc!, em van despertar els cavalls que tornaven a casa.
Equivalent en francès: Cloc | Poc | Toc-toc.
Onomatopeia que es fa servir, generalment repetida, per acompanyar el gest de picar amb els nusos dels dits.
—Vejam, què has menjat avui? Cloc, cloc! —va dir l'àvia picant-me el cap amb els nusos dels dits. I després d'olorar-los va afirmar: —Pèsols.
Equivalent en francès: Cloc | Poc | Toc-toc.
Interj. Onomatopeia del soroll d'un cop sec, com el que fa una cosa que colpeja una superfície dura, del so de les castanyoles, o del que fa una gota d'aigua quan cau sobre la fusta.
Anava molt pobrament vestida, d'una sarja de color de sac, i calçava un parell d'esclops de fusta que li venien balders. És per això que quan caminava se sentia «cloc-cloc» (Joan Sales, «Rondalles gironines i valencianes», 1951).