Cosa s'esclafa; crit lloca; trepitjar aigua.
Lloc: Illes Balears.
Per evocar el soroll que fa una cosa en xocar contra una altra, com ara el que fan els talons de les sabates quan es camina sobre un terra de fusta, de gres, etc.
Ahir fins a les 3 vaig sentir la veïna amunt i avall amb els talons: cloc cloc cloc…
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
El cop donat al clatell.
Lloc: Espluga de Francolí.
Interj. Onomatopeia del soroll d'un cop sec, com el que fa una cosa que colpeja una superfície dura, del so de les castanyoles, o del que fa una gota d'aigua quan cau sobre la fusta.
Anava molt pobrament vestida, d'una sarja de color de sac, i calçava un parell d'esclops de fusta que li venien balders. És per això que quan caminava se sentia «cloc-cloc» (Joan Sales, «Rondalles gironines i valencianes», 1951).