Clucull

[...] és a dir que amb la combustió de la llenya no obrís cap forat per on sortir fum i foc que malmetria el preuat or negre; el carboner des de la seva barraca, controlava la sitja des del seu aixopluc mentre feia una becaina o «clucull» (dormida curta), en mig d'una jornada laboral de vint-i-quatre hores.

Lloc: Lloret de Mar.

El dinar era generalment escudella amb carn d'olla i per veure, com era habitual: vi. Com a postres «un clucull», de no massa estona perquè s'hi havia de tornar, però abans un cafè amb bescuits, que els forners feien quasi exclusivament en època de sega.

Lloc: Lloret de Mar.