Codonys, codony, codonys podrits, codonys podrits a la punta els dits
1 font, 1996.
Mon iaio, jugant amb la innocència dels més menuts, ens feia repetir contínuament aquesta cançó que conté un sentit picardiós si confons la dental oclusiva sonora de «codonys» per una líquida palatal.