Adv. Coixejant.
Un home que va coixim-coixam.
Lloc: Conflent.
Avui parlem d'un sufix curiosíssim: -im -am, que sol evocar un balanceig. Coixejant. Aquestes paraules indiquen com està o es fa una cosa. Per això, solen dir-se amb el verb anar i semblants.
L'home caminava coixim-coixam.
Lloc: Conflent.
Font: DCVB.