Fórmules interrogatives per a demanar què és o com es una cosa que es troba sorprenent.
Com diables no has vingut quan t'he cridat?
Sinònim: Què diables?
Com diantre?
1 font, 2008.
La inclusió de «diantre» o «dimoni» emfatitza la interrogació.
Però, Marieta! ¿I com diantre estàs tu aquí dalt d'aquesta manera tan estranya i meravellosa? (X, 142) | ¿I com dimoni —diu el Rei—, aquesta dona ha agafat es sò tan fort? (III, 116).
Lloc: Mallorca.
Com dimoni
1 font, 2005.
Estranyar-se d'alguna cosa en sentit exclamatiu.
Com dimoni, tu per aquí?
Lloc: El Masnou.
Com dimonis
1 font, 1988.
Qui era capaç d'entendre —solia preguntar-se l'Atanasi Resurrecció— com dimonis no es trencaren els ossos contra un pedret o es clavaren en un mitjana fins a la roda de popa?
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Com dimonis has pogut fer això?
1 font, 1926.
En frases interrogatives, ponderatives i exclamatives, la paraula «dimoni» s'intercala sovint per donar més èmfasi a l'expressió.