Paremiologia catalana comparada digital

Fúmer-se'n de la virolla

28 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1926.

Fúmer-se'n de la virolla

4 fonts, 1996.
No fer cas de res.
L'han amenaçat de despatxar-lo, però com que té suficient per a viure, se'n fum de la virolla / Va a la seva i se'n fot de la virolla.
Sinònim: Tant se li'n dóna (a algú), posar-se el món per barret, riure's del mort i de qui el vetlla, riure's de la virolla.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Indiferent». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
No fer cas de res.
Sinònim: Veg. Tant donar-se.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 198. Edicions 62.
No fer cas de res.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Volició: (7) desinterès», p. 83. Edicions 62.
Indiferent. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Me'n fot de la virolla

4 fonts, 1933.
Per a indicar que una cosa ens és indiferent, que no ens preocupa. Té origen en un fet històric que va cridar l'atenció i va excitar la riota de tot Barcelona quan es va propagar. Responent a un ambient musical que es creava al Teatre de la Santa Creu, dit per aquell temps de les Òperes, després del 1885 fou fundat en el destruït convent de frares i monges de Montsió un organisme musical titulat Liceo Filarmónico Barcelonés… (segueix a l'original).
Sinònim: Me'n fot de la virolla, mentre la música soni bé.
Amades i Gelats, Joan (1933): Origen i sentit d'alguns proverbis «Me'n fot de la virolla», p. 66. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
L'anècdota i el cas històric donen també alguns documents, si bé en nombre molt inferior a la narració i al costum. D'origen anecdòtic més o menys històric.
Amades i Gelats, Joan (1933): Origen i sentit d'alguns proverbis «Pròleg», p. 9. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
De: Amades i Gelats, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Origen i sentit d'alguns proverbis (Volum III), p. 66.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «Relació de refranys barcelonins explicats en altres volums de la present biblioteca. Volum III. Origen i sentit d'alguns proverbis», p. 95. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Despreocupar-se'n.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «fotre, fúmer», p. 65. Editorial Millà.
Sinònim: M'importa un rave.
Equivalent en castellà: Me importa un comino.
Vallejo, Mercè (2020): «https://twitter.com/merce_vallejo/status/1214804549334114304». Twitter.

Riure's de la virolla

3 fonts, 2004.
Prendre un assumpte amb despreocupació.
L'han amenaçat de despatxar-lo, però, com que té suficient per a viure, se'n riu de la virolla.
Sinònim: Posar-se el món per barret, fúmer-se'n de la virolla, riure's del món i de la bolla.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Despreocupar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Ande yo caliente, riase la gente.
Optimot (2024): «https://twitter.com/optimotcat/status/1770372720410177877». Twitter.
Despreocupar-se. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Fúmer-se de la virolla

2 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: No importar una higa.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 127. Editorial Pòrtic.
Riure's de tot.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 38. Editorial Millà.

Me'n fum de la virolla

2 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Ahí me las des todas.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 146. Editorial Pòrtic.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 222. Editorial Millà.

Me'n fum de la virolla!

2 fonts, 1936.
NN: Virolla: en registre familiar, diners.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La riquesa», p. 73. Pagès Editors.
El mestre Goula era un músic molt conegut i estimat. Era director del Gran Teatre del Liceu i uns admiradors li feren present d'una bella batuta, amb incrustacions de metalls rics. Un dia, en un assaig, el metre estava nerviós. (…) Els gestos del mestre eren tan enèrgics que la batuta va picar tan fort sobre el faristol i va saltar la virolla d'or que hi havia a la punta. (amb més detalls a l'original).
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 27 (Any I, 4-juliol-1936) «Aforismes i proverbis», p. 25. Revista Curiositats de Catalunya.

Enfotre's de la virolla

1 font, 1984.
No fer cas de res.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. E. Conjugacions vàries», p. 68. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Fotre's de la virolla

1 font, 2023.
Aquest es fot de la virolla.
Lloc: Empordà.
Salvatella, Josep Maria (2023): Empordà.info «Formes de parlar - https://www.emporda.info/opinio/2023/11/26/formes-parlar-94872889.html». Web.

Me'n f… de la virolla

1 font, 1950.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). IV. Batuta. Frases», p. 25. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Me'n fot de la virolla, mentre la música soni bé

1 font, 1933.
Per a indicar que una cosa ens és indiferent, que no ens preocupa. Té origen en un fet històric que va cridar l'atenció i va excitar la riota de tot Barcelona quan es va propagar. Responent a un ambient musical que es creava al Teatre de la Santa Creu, dit per aquell temps de les Òperes, després del 1885 fou fundat en el destruït convent de frares i monges de Montsió un organisme musical titulat Liceo Filarmónico Barcelonés… (segueix a l'original).
Sinònim: Me'n fot de la virolla.
Amades i Gelats, Joan (1933): Origen i sentit d'alguns proverbis «Me'n fot de la virolla», p. 66. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Me'n fum, de la virolla

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 1147», p. 864. Columna Edicions.

Me'n fum!

1 font, 1999.
Sinònim: Me'n fot!
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 122. Editorial Trabucaire.

Me'n fumi!

1 font, 1999.
Lloc: Rosselló.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 122. Editorial Trabucaire.

Riure's (o Fotre-se'n) de la virolla

1 font, 1926.
Prendre un assumpte amb despreocupació, no prestar-hi atenció o mirar-lo amb indiferència.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Virolla Loc». Editorial Moll.

Se li'n fot de la virolla

1 font, 2011.
Aquesta fot el camp i se li'n fot de la virolla si son pare es quedarà trist i fotut. Ahí te quedas, burro muerto.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - V», p. 193. Edicions Proa.

Sembla que se'n fot de la virolla!

1 font, 2012.
Aquella mena de gent que sap viure, més o més mal, però aconseguint les coses amb el mínim esforç, aprofitant qualsevol oportunitat per anar prosperant sense buscar gaires problemes; cosa que als altres no els hi sol fer molta gràcia.
Sinònim: És un gaita!
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels vius», p. 43. Brau Edicions.