Paremiologia catalana comparada digital

Complaure's

4 recurrències. Primera citació: 1997.
V. pron. Trobar en alguna cosa una satisfacció molt gran.
Es complau en la seva desgràcia.
Equivalent en alemany: Gefallen finden an.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Complaure», p. 242. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Trobar en alguna cosa una satisfacció molt gran.
Es complau en la seva desgràcia.
Equivalent en anglès: To be pleased.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Complaure», p. 242. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Trobar en alguna cosa una satisfacció molt gran.
Es complau en la seva desgràcia.
Equivalent en castellà: Complacerse.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Complaure», p. 242. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Trobar en alguna cosa una satisfacció molt gran.
Es complau en la seva desgràcia.
Equivalent en francès: Se complaire; avoir le plaisir de, être heureux de.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Complaure», p. 242. Enciclopèdia Catalana.