Paremiologia catalana comparada digital

Conformar-se

5 recurrències. Primera citació: 1997.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. D. Intercanvis positius. Conformar-se. Conformar-se, resignar-se», p. 589. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
V. pron. Resignar-se.
Equivalent en alemany: Resignieren, s abfinden.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Conformar», p. 255. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Resignar-se.
Equivalent en anglès: To conform, resign osf.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Conformar», p. 255. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Resignar-se.
Equivalent en castellà: Conformarse.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Conformar», p. 255. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Resignar-se.
Equivalent en francès: Se conformer; (resignar-se) se faire une raison, se résigner.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Conformar», p. 255. Enciclopèdia Catalana.