Paremiologia catalana comparada digital

Corestret

1 recurrència. Primera citació: 1926.

Corestret, -eta

1 font, 1926.
Adj. Estret de cor; que sent opressió del cor.
En Jepet, més corestret encara d'aquella altra inquietut insòlita, aventurà un consell, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 190).