Paremiologia catalana comparada digital

Creure's qui sap què

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1985.

Creure's qui sap què

4 fonts, 1985.
Algú excessivament ufà o amb una actitud excessivament superba; amb els fums pujats, dit d'hom que es creu més important del que realment és en alguna faceta o qualitat.
Sinònim: «Pensâ's» ser qui sap què.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Frases fetes i expressions», p. 42. La Musca.
Pensar-se ésser molt important.
Equivalent en castellà: Creerse alguien (o algo).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Creure», p. 81. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: Donar-se to (o importància).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «162», p. 54. Garsineu Edicions.
Sinònim: Viure d'il·lusions.
Equivalent en castellà: Engañarse.
Riera, Manel (1985): Correspondència comercial i privada en català, p. 203. Editorial Llar del Llibre.

«Pensâ's» ser qui sap què

1 font, 2021.
Algú excessivament ufà o amb una actitud excessivament superba; amb els fums pujats, dit d'hom que es creu més important del que realment és en alguna faceta o qualitat.
Té molts trossos i es «pense» que és qui sap què... però no «re»... sempre ha «sigut» molt pretensiós.
Sinònim: Creure's qui sap què.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Frases fetes i expressions», p. 42. La Musca.

Creure's (o pensar-se ésser) qui sap qui

1 font, 1997.
Presumit.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques dolentes respecte als altres», p. 17. Edicions 62.