Paremiologia catalana comparada digital

Cric-crec

4 recurrències. Primera citació: 1926.
M. Soroll de cosa que cruix.
Parla!—li féu aquesta ab gran crich-crech de cor, Víct. Cat. Cayres 277.
Equivalent en castellà: Crujido.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cric-crec». Editorial Moll.
Renou de cosa que cruix; xocs successius.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 64. Editorial Moll.
Dos xocs successius produïts en un mecanisme.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.4. Índex d'onomatopeies lexicalitzades», p. 95. Editorial Moll.
Interj. Onomat.: Cric, cric-crac.
Encara no li dono corda, cric-crec-cric-crec, agafa una marxa […] (Santiago Rusiñol, «La bona gent», 1906).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «C», p. 78. Edicions 62.