Soroll del tros de fusta gros que queda per serrar i cau a terra.
Croc
5 recurrències. Primera citació: 1967.
Soroll de la fusta o altre objecte que es trenca.
Soroll de les sabates que cauen a terra.
Soroll de la pedra o gra massa endurit que troba el cavall que menja grana.
Lloc: Espluga de Francolí.
Interj. Onomatopeia d'un soroll sec, d'un cop, i també de la veu de la granota, el gripau.
Dins una bassa d'aigua podrida, els glàpets —croc, croc, croc— removien el silenci del carrer (Blai Bonet, «El mar», 1958).