F. Persona tímida o fluixa de caràcter, que no sap imposar la seva voluntat.
Qui de fer bé du curolla / és tractat de cuca-molla, Penya Poes. 100.
Lloc: Empordà, Mall.
Cuca molla
2 recurrències. Primera citació: 1926.
Si es diu a una persona, apocat, poruc.
—Sobretot —s'exclama En Manent—. Sou tres cuques-molles, i s'acaba (XII, 26).
Lloc: Mallorca.