Aquest verb, procedent del llatí «cogitare», tenia antigament el significat de pensar (o pensar-se), creure, suposar, i, també, el de estar a punt de, i en algunes ocasions el de fer el possible per, procurar, tant en català com castellà. Dins el s. XVI en el castellà, i per devers el XVIII en la nostra llengua, començà a prendre, a més, el sentit de 'tenir cura o esment' (segueix a l'original).
Lloc: Mallorca.