D'allò

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1864.

Dallò

2 fonts, 1987.

Col·loq. Daixonses.

Mot amb què figura que anomenem algú o alguna cosa que no trobem o qno volem dir el nom apropiat.

Lloc: Bellvís.

D'allò

1 font, 2011.

Locució força estesa a Cerdanya, semblant a «allò atro», quan un dóna per entès que els qui l'escolten ja saben de què parla. També serveix per a no repetir alguna cosa que potser no convé que es repeteixi.

No vai poguer vinre perquè no d'allò.

Lloc: Cerdanya.

Dalló

1 font, 1864.

Adv. De alló.

Equivalent en castellà: De aquello.

Adv. De alló.

Equivalent en llatí: Illius.

Dellò

1 font, 1987.

Mot amb què figura que anomenem algú o alguna cosa que no trobem o qno volem dir el nom apropiat.

Sinònim: Dallò.

Lloc: Bellvís.