Dèbitament

1 recurrència. Primera citació: 1926.

Adv. ant. Degudament.

Com se podria dèbitament provehir a la seguretat de la persona del dit senyor Príncep, doc. a. 1460 (Col. Bof. xiv, 76) | No pot dèbitament fer les sues degudes operacions, Albert G., Ques. 73.