Adv. ant. Degudament.
Com se podria dèbitament provehir a la seguretat de la persona del dit senyor Príncep, doc. a. 1460 (Col. Bof. xiv, 76) | No pot dèbitament fer les sues degudes operacions, Albert G., Ques. 73.
Dèbitament
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.
Dèbitament
1 font, 1926.
Débitament
1 font, 1864.
Adv. m. Degudament.