Adj. (invariable). Persona cap-buit, que reflexiona poc i xerra molt, que parla i obra sense formalitat.
En Toni és un poc díbolo-dàbolo | Tu ets un díbolo-dàbolo que no treus cap enlloc mai | No m'agraden es díbolo-dàbolos.
Lloc: Mall.
Díbolo-dàbolo
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Díbolo-dàbolo
1 font, 1926.
Esser díbolo-dàbolo
1 font, 2008.
Esser un cap-buit.
Això era un rei fadrinel·lo que duia més casera que un ca magre puces; però era molt díbolo-dàbolo, i va fer unes dictes que a's mig de sa plaça de ca-seua posarien un llit cobert de flors i d'herbes de bones olors… (XVIII, 33).
Lloc: Mallorca.