Paremiologia catalana comparada digital

Qui promet, s'obliga

17 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1969.

Qui promet, s'obliga

6 fonts, 1969.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Qui promet, en deute es met.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3290», p. 463. Columna Edicions.
Una promesa és un pacte, un contracte, un jurament oral.
Sinònim: El que la boca erra, la butxaca ho paga | La paraula és l'home.
Equivalent en castellà: Lo prometido es deuda | Ni al niño el bollo, ni al santo el voto.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 367. Web.
Equivalent en francès: Qui promet, s'oblige.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 368. Robert Morel Editeur.
Les promeses s'han de complir.
Sinònim: A sants i a minyons no els prometis si no els dons.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Les promeses s'han de complir.
Sinònim: A sants i a minyons, no els prometis que no els dons.
Equivalent en anglès: Promises are mean to be kept.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Les promeses s'han de complir.
Sinònim: A sants i a minyons, no els prometis que no els dons.
Equivalent en castellà: Lo prometido es deuda.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Les promeses s'han de complir.
Sinònim: A sants i a minyons, no els prometis que no els dons.
Equivalent en francès: Chose promise, chose dûe.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 169. Edicions Víctor.

Qui promet s'obliga

5 fonts, 1970.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Obligar», p. 10. Edicions Polígrafa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 410. Edicions 62.
S'han de complir les promeses.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Promeses», p. 100. Edicions 62.

Qui promet, ho deu

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 367. Web.

Qui promet s'obliga (o ho deu)

1 font, 2000.
Frase que significa la necessitat de complir les promeses i amb què hom en retreu a algú l'incompliment.
Equivalent en castellà: Lo prometido es deuda.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Prometre», p. 192. Enciclopèdia Catalana.