Paremiologia catalana comparada digital

De bon manament

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

De bon manament

1 font, 1926.
De bons costums i molta docilitat.
Les dones aquelles… vehent-lo tan benigne e de tan bon manament, servien-se d'ell molt largament, Villena Vita Chr., c. 93 | A Mallorca som de bon manament, Roq. 33.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Manament Loc. a)». Editorial Moll.

Esser de bon manament

1 font, 2008.
Bona persona i complaent.
Es capità fonc de tan bon manament que no volgué res d'haver duita sa Patrona Francina Maria, que li donà milions de gràcies de sa gran mercè que li acabava de fer… (X, 101).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «D», p. 97. Editorial Moll.