De bon tum-tum

1 recurrència. Primera citació: 1926.

Esser de bon tum-tum

1 font, 1926.

Esser de bon geni, tranquilot, despreocupat.

O són gent de bon tuntum que no s'avergonyexen de tenir fills malparlats, Vilanova Obres, iv, 114.

Lloc: Barc.