Paremiologia catalana comparada digital

De ca donya Amàlia

9 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1997.

Creure's (un altre) que jo sóc fill -a de Donya Amàlia

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Protesta. Protesta», p. 639. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

I jo (nosaltres) qué , sóc (som) fill(s) de Donya Amàlia?

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Protesta. Expressions de protesta», p. 640. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

I jo què sóc, de ca Donya Amàlia?

1 font, 2012.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Protesta. Expressions de protesta», p. 640. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

I jo què sóc, de Casa Donya Amàlia?

1 font, 2012.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Protesta. Expressions de protesta», p. 640. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Paréixer ca[sa] de Donya Amàlia

1 font, 2012.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. a. Aspecte. Desorde. Desorde, embolic en general», p. 233. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Parèixer Casa Donya Amàlia

1 font, 1997.
Es diu d'un lloc on hi ha molt de soroll, descontrol o desordre, generalment produït per una colla de xiquets que ploren, canten, riuen, corren o juguen.
Redeny, quin borum! Açò pareix que siga Casa Donya Amàlia!
Sinònim: V. Ser de Casa Donya Amàlia!
Lloc: Alcoi.
Tormo Colomina, Josep (1997): Butlletí interior, 1997, Núm. 71 «Origen dels modismes antroponímics alcoians - https://raco.cat/index.php/BISO/article/view/411834/506778», p. 1182. Web.

Paréixer que siga de casa Donya Amàlia

1 font, 2012.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Protesta. Protesta», p. 640. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Pensar-se que un és fill -a de Donya Amàlia

1 font, 2012.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. E. Intercanvis negatius. Protesta. Protesta», p. 640. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Ser de Casa Donya Amàlia

1 font, 1997.
Ser objecte de discriminació per part d'algú, és a dir, donar avantatges a algú tot desmillorant o perjudicant a un altre. Donya Amàlia Garcia (1859-1955) era una mestra alcoiana, mare d'onze fills, entre ells el famós compositor Pepiquet Carbonell, que va transformar sa casa del carrer del Vall en un parvulari, i que, de finals del segle XIX fins a la Guerra Civil… (segueix a l'original).
Mira que bé! A tots els en dones dos i a mi una! Jo, que sóc de Casa Donya Amàlia?
Lloc: Alcoi.
Tormo Colomina, Josep (1997): Butlletí interior, 1997, Núm. 71 «Origen dels modismes antroponímics alcoians - https://raco.cat/index.php/BISO/article/view/411834/506778», p. 1189. Web.