Adv. Caminant, fent via.
Y ho dona a ses cames de bell nou, y de d'allà!, Alcover Rond. ii, 2. Y ja li han envelat per avall tots dos, i de d'allà, id. ibíd., iii, 207. La tapa ben tapada i ja li ha estret de d'allà cap a ca'l Rey, id. ibíd., vi, 102.
Prep. A la altra banda, més lluny.
Poguessis passar de d'allà el mar, que mai més te veiés.
Equivalent en castellà: Allende.
Lloc: Llofriu.
Locució adverbial que reforça l'expressivitat de verbs com anar, partir, prendre (cap a un lloc) i els seus sinònims (copar-li, envelar-li, etc.).
Tu aferra't fort [al brancam del pi] que si no t'hi aferres, botiràs; i abans d'arribar en terra, ja t'hauran menjat. Si tu no caus, se n'aniran de d'allà (I, 108).
Lloc: Mallorca.