Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1207. Editorial Selecta-Catalonia.
De l'Arboç, ni dona ni gos
16 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1935.
De l'Arboç, ni dona ni gos
8 fonts, 1935.
A l'Arboç, ni dona ni gos
3 fonts, 2012.
Publicat a El 3 de vuit (19-10-12). Les dites tòpiques són les expressions referides a pobles, als llocs, o a persones. Els pobles, tots, tenen la seua experiència de vida i l'han concentrada en refranys, axiomes, sentències, dites,… poc raonades, però quasi indiscutibles, perquè s'imposen per l'evidència. Molt sovint són de caire vexatori i fins insultant, o poden servir per cantar les meravelles d'algun lloc, com si d'un eslògan turístic es tractés.
Lloc: Penedès.
Lloc: Penedès.
A l'Arboç ni dona ni gos
1 font, 2012.
Lloc: l'Arboç (Baix Penedès).
A L'Arboç, ni dona ni gos
1 font, 2012.
Lloc: L'Arboç (Baix Penedès).
De l'Arboç ni dona ni gos
1 font, 2020.
Lloc: El Vendrell (Baix Penedès).
L'Arboç ni dona ni gos
1 font, 2012.
Lloc: L'Arboç.
L'Arboç, ni dona ni gos
1 font, 2012.
Jo sempre l'ha sentida dir així. No sé si originàriament devia començar amb una preposició de lloc, potser "de (l'Arboç, ni dona…)" o "a (l'Arboç…)". Aviam si algun altre informant t'ho pot aclarir.
Lloc: L'Arboç (Baix Penedès).