Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

De mancada

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1969.

Anar de mancada

3 fonts, 1969.
Equivalent en castellà: Menguar.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 37. Editorial Pòrtic.
Minvar / anar minvant, decaure.
Sembla que ara la pluja ja va de mancada. Aprofitem-ho per sortir / La pluja, el vent, ja va de mancada.
Sinònim: Anar de baixa, anar a menys, caure el vent.
Font: R-M / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Minvar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Disminuir, faltar.
Lloc: Mallorca.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mancada (anar de)», p. 65. Edicions Polígrafa.

De mancada

3 fonts, 1979.
Minvant la pluja, el vent, etc.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 84. Editorial Millà.
Minvant.
Sinònim: Remitent, decreixent, declinant.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 118. Edicions 62.
Poc: minvant.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Mesures i posicions. Quantitat», p. 62. Edicions 62.