Adv. ant, escrit més sovint «de menys».
La vostre companyia, / en breu he prest auria, sens fallir, / ho al demenys, favorabl' acollir, Masdovelles 63, 44. (V. menys).
De menys
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.
Demenys
2 fonts, 1864.
Adv. m. Deménos.
De menys
1 font, 1926.
Més poc.
A cada colp que venta n'hi ha de menys un clap, Atlàntida iii.